Al ple municipal de setembre de 2024, el grup municipal d’AraCaldes ha promogut la següent moció, a la qual s’hi han afegit els grups municipals D’ERC-AM, PSC i PP. La moció es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups a excepció de Junts per Caldes, que es va abstenir.
L’arbrat urbà, els espais naturals i les àrees verdes tenen un paper fonamental en la qualitat de vida dels habitants de pobles i ciutats. Aporten múltiples beneficis ambientals, socials i econòmics, com ara la millora de la qualitat de l’aire, la regulació de la temperatura, la reducció de la contaminació acústica, la conservació de la biodiversitat i la promoció del benestar de la ciutadania.
A més, aquests elements són crucials en la lluita contra el canvi climàtic ja que contribueixen a la captura de carboni i a la mitigació dels efectes de les onades de calor, especialment en àrees urbanes que sovint actuen com a illes de calor. Les àrees urbanes tenen tendència a tenir temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades donat que els materials de construcció i l’asfalt tenen unes propietats tèrmiques i radiatives que absorbeixen i emmagatzemen calor que alliberen posteriorment. L’ombratge natural mitjançant arbrat i vegetació és un element clau en la mitigació de les altes temperatures durant l’estiu, a més de servir com a base per a un increment de la biodiversitat en l’àrea urbana.
El 24 de juny de 2024 es va aprovar el reglament (UE) 2024/1991 del Parlament Europeu i del consell relatiu a la restauració de la natura, on s’especifica, entre molts altres punts, que s’han de reforçar les actuacions destinades a garantir que la cobertura dels espais verds urbans, en particular els arbres, deixin d’estar en risc de reducció. Per tal d’assegurar que els espais verds urbans segueixin prestant els serveis basats en els ecosistemes necessaris, cal aturar la pèrdua d’aquests espais, restaurar-los i ampliar-los, entre altres coses a través de la integració de les infraestructures verdes i les solucions basades en la natura, com a sostres i murs verds, en el disseny dels edificis. Aquesta integració pot contribuir a mantenir i augmentar no només la superfície de l’espai verd urbà sinó també, si s’inclouen els arbres, la superfície de la coberta arbòria urbana. Aquest reglament estableix el compromís de plantar, com a mínim, 3.000 milions d’arbres addicionals a la Unió Europea d’aquí a 2030, respectant els principis ecològics (arbre adequat al lloc adequat), i que aquest sigui verificable, disposant d’un comptador d’arbres com a eina per a avaluar-ne la contribució real a aquest compromís, de forma que tot estigui documentat.
En aquest sentit, és d’alt interès disposar de planificacions elaborades que permetin guiar les actuacions, així com un calendari precís per a dur-ho a terme. Per exemple, Barcelona ha creat el Pla Natura 2021-2030, com a instrument estratègic i participat a llarg termini, amb els objectius d’incrementar la infraestructura verda de la ciutat, conservar i promoure la biodiversitat, fer créixer el coneixement, gaudi i cura de la natura urbana, entre molts altres punts. Per assolir aquests objectius, es proposa incrementar el número d’hectàrees de verd urbà, creació de refugis de biodiversitat, i incrementar el nombre de participants en activitats de natura. També ha creat La Carta del verd i de la biodiversitat, com a guia de referència per a dissenyar la ciutat i els espais verds considerant els serveis socioambientals i integrant criteris a favor de la biodiversitat i de la sostenibilitat dirigida a tots els actors implicats en el procés d’elaboració dels projectes dels espais verds de la ciutat.
En el cas de Caldes de Montbui, al 2017 la Diputació de Barcelona va realitzar el Pla Director del verd urbà de Caldes de Montbui, una eina de planificació i gestió per a la millora de la jardineria pública del municipi, que permetia al municipi conèixer l’estat i les possibilitats dels espais verds existents i la idoneïtat de les espècies segons el model de verd urbà del municipi. Al 2021, l’estudi Ramon Folch & Associats, va crear el Pla d’acció per a l’energia sostenible i el clima de Caldes de Montbui, on també es detallen plans concrets com per exemple el NAT-7 per a incrementar la dotació d’espais verds previst per a finalitzar al 2030.
El percentatge d’ús agrícola i forestal del terme municipal de Caldes de Montbui és molt elevat, el que situa a Caldes de Montbui en una situació privilegiada. No obstant això, la situació és diferent a l’àrea urbana. Segons les dades del Pla Director del Verd Urbà de Caldes de Montbui, Caldes de Montbui té una relació d’arbre-habitant més baixa (5,3 hab/arbre) que altres municipis de referència i que el mínim establert per la OMS (3 hab/arbre). A més, la superfície verda per habitant (9,12 m2/hab) és inferior a la mínima recomanada per la OMS (10-15 m2/hab). El percentatge de superfície d’espais verds respecte els sòl urbà (3%) també és molt inferior a la mitjana calculada pels Cercles de Comparació Inter municipals de la Diputació de Barcelona (10,3%). Durant els últims anys la situació de sequera persistent ha fet que part de l’arbrat urbà no hagi resistit, i s’han hagut d’eliminar arbres morts, que en molts casos, no han estat substituïts.
És per això que, tenint en compte que ja existeixen plans específics a Caldes de Montbui, i amb la idea de potenciar algunes de les actuacions que ja proposen aquests plans, es proposa la següent moció amb l’objectiu d’ampliar i millorar l’arbrat de Caldes de Montbui, renaturalitzar els espais i ampliar el verd urbà, contribuint així a un desenvolupament sostenible i resilient de la nostra comunitat.
Per tot això la Comissió Informativa de les matèries de competència de Ple de l’Ajuntament,
emet el dictamen següent:
- Realitzar un inventari detallat i actualitzat de l’arbrat existent al municipi, identificant les
espècies, l’estat de salut i les necessitats de manteniment. - Publicar l’inventari en un format fàcilment consultable per la ciutadania, i en format de dades
obertes fàcilment reutilitzable. - Actualitzar la diagnosi dels espais que poden ser renaturalitzats i ampliats amb vegetació
autòctona, tenint en compte els efectes que la sequera persistent està tenint al municipi. - Desenvolupar un pla de plantació d’arbres amb l’objectiu d’augmentar el nombre d’exemplars
en el mínim establert per la OMS (3 hab/arbre) en els propers 5 anys, prioritzant la plantació
d’espècies autòctones i resistents a les condicions climàtiques locals per garantir la seva
adaptabilitat i sostenibilitat. - Identificar àrees urbanes que poden ser transformades en espais verds o més verds, com
ara solars buits o zones amb màxima densitat urbanística - Implementar projectes de renaturalització que incloguin la redefinició de parcs, jardins i
corredors verds. - Establir un pla de manteniment integral per a l’arbrat i els espais verds, assegurant-ne la
salut i el bon estat. - Fomentar la participació ciutadana en el manteniment de les zones verdes a través de
programes de voluntariat i educació ambiental. - Sol·licitar subvencions i ajudes de les administracions supramunicipals per finançar els
projectes de renaturalització i ampliació de l’arbrat. - Destinar una partida pressupostària anual específica per a la implementació i manteniment
de les accions proposades. - Desenvolupar campanyes de sensibilització per informar la ciutadania sobre els beneficis
de l’arbrat i els espais verds, així com les accions que es duran a terme. Fomentar la
participació ciutadana en la planificació i execució dels projectes, promovent la implicació de les
escoles, les associacions i el veïnat en general. - Establir un sistema de monitoratge per avaluar el progrés i els impactes dels projectes
d’ampliació i millora de l’arbrat, renaturalització d’espais i ampliació del verd urbà, tot realitzant
informes anuals sobre l’estat de les zones verdes i els resultats dels projectes implementats,
fent-los públics per a la seva consultaA
