Al ple municipal de l’abril de 2024, el grup municipal d’AraCaldes conjutament amb el ERC i Junts per Caldes vam presentar una moció per l’impuls de l’ús social del català.
El contingut de la moció ha estat el següent:
Ara fa uns quaranta anys, després d’un llarg període de repressió política i lingüística i en ple procés de recuperació de l’autogovern i les llibertats, la societat catalana va ser capaç de posar-se d’acord en tres grans objectius pel que fa a la llengua pròpia del país: en primer lloc, es volia que tota la població acabés dominant la llengua catalana; en segon lloc, calia que el català esdevingués una llengua completa, és a dir, que es pogués emprar i s’emprés efectivament en tots els àmbits de la vida; finalment, era vital evitar la fragmentació social en funció de la llengua o l’origen.
Quatre dècades després, aquells objectius només s’han assolit de manera parcial i hi ha símptomes preocupants pel que fa al futur de la llengua catalana. El món s’ha globalitzat, la societat catalana ha canviat i s’ha fet molt més complexa, diversa i multilingüe. En conseqüència, el model de política lingüística del país necessita una revisió a fons. Cal renovar els consensos que van convertir la llengua en un punt de trobada i en una eina de cohesió social, és urgent reforçar la seguretat lingüística de les persones i cal garantir la continuïtat del català com a llengua completa.
Actualment, les dades sobre l’ús social de la llengua catalana marquen una evolució preocupant. L’intent de certs sectors espanyolistes i monolingües de problematitzar la qüestió de la llengua, la revolució digital i la invisibilització en l’àmbit audiovisual ha col·locat el català en una situació difícil. La nostra llengua es troba en un moment crucial de la seva història. Al Vallès Oriental segons les dades de l’última Enquesta d’usos lingüístics feta el 2018, el català el parla de forma habitual el 32,1 % de la població, dades que mostren una clara evolució negativa en relació amb les dades de 2003, un fet preocupant després d’anys en què la política lingüística no ha sigut una de les prioritats.
Davant d’aquest fet és imprescindible que totes les administracions actuïn de manera clara i desacomplexada per revertir aquesta situació. El futur del català demana un debat constructiu perquè les bases lingüístiques del futur de Catalunya i de tota la comunitat lingüística siguin àmpliament. Per conseguir-ho, cal comptar amb la participació i el compromís de les forces polítiques, però també de les organitzacions, de les entitats i de tota la població.
Conclusions
En conseqüència, els grups municipals d’ERC-AM, d’Ara Caldes i de Junts per Caldes-CM formulen al Ple la següent:
PROPOSTA DE MOCIÓ
- Promoure de manera conjunta la campanya “Repte de 21 dies. D’entrada, en català” per fomentar l’ús del català entre les persones catalanoparlants i fer-los adonar que no cal fer el canvi lingüístic a la primera, i implicar-hi persones i entitats culturals, socials, esportives, econòmiques i educatives.
- Rebutjar qualsevol atac al model d’immersió lingüística i acompanyar la defensa de l’escola en català com a eina clau per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Transmetre aquest suport als centres educatius del municipi.
- Difondre entre tota la ciutadania, sobretot entre joves i adults amb una llengua materna diferent, als cursos gratuïts de català que l’ajuntament organitza conjuntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i l’Escola d’Adults a les Cases dels mestres, i facilitarlos l’accés.
- Potenciar el programa Voluntariat per la llengua, les parelles lingüístiques, amb un doble objectiu: assegurar que les persones nouvingudes puguin aprendre català oralment i que les catalanoparlants, no canviïn de llengua i usin el català amb persones que encara no el dominen.
- Actualitzar i difondre el Reglament d’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament, aprovat el 1998, i vetllar perquè el conegui tot el consistori i totes les empreses que treballen fent un servei públic, ja que s’hi regula l’ús del català. I establir els mecanismes oportuns perquè les regidories, responsables dins dels respectius àmbits d’actuació, en vetllin el compliment. El reglament estableix que el català ha de ser la llengua que s’ha d’utilitzar en comunicacions, documentació, retolació, etc., així com la llengua utilitzada en actes públics pels càrrecs de l’administració municipal, i se n’ha d’acreditar el coneixement en el cas de les convocatòries de llocs de treball.
- Donar tot el suport als municipis de la Catalunya Nord que han estat obligats a deixar d’utilitzar el català i a Escola Valenciana i a l’Obra Cultural Balear davant l’ofensiva contra la llengua que pateixen les societats del País Valencià i les Illes i solidaritzar-nos-hi.
- Traslladar aquest acord al Consorci per a la Normalització Lingüística i a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
