No hi ha serveis públics sense impostos. O sí?

Conferències divulgatives.
A càrrec de Joaquim Solé Vilanova

El 30 de novembre de 2023 l’economista i catedràtic de finances públiques de la Universitat de Barcelona, Joaquim Solé Vilanova, va fer una sessió divulgativa sobre els impostos, o, com prefereix anomenar-ho, contribucions dels ciutadans a les finances públiques.

Un dels principals objectius de la sessió era fer divulgació i formació, i per aquest motiu, compartim aquí el resum dels temes que es van tractar a la sessió. Aquest resum ha estat elaborat per Joaquim Solé Vilanova:

Per què tenim sector públic?

1. Per prestar béns i serveis als ciutadans i a les empreses:
   • Béns públics purs: defensa, policia, etc
   • Béns amb externalitats positives (serveis que generen beneficis a tercers): educació bàsica i professional i universitària, vacunes, protecció medi ambient.
2. Per redistribuir entre rics i pobres (conjuntament amb els impostos)
   • Garantir un mínim de serveis essencials a tothom: educació, sanitat, justícia, etc
   • Garantir serveis als pobres: serveis socials, habitatge, ajuts econòmics, etc.
3. Per estabilitzar l’economia:
   • Controlar la inflació
   • Equilibrar la balança de pagaments (comercial, financera, etc)
   • Estimular el creixement econòmic
4. Per intervenir sobre la producció o consum privat
   • Regular els mercats per garantir la competència: controlar els monopolis
   • Moderar la producció o consum, amb objectius ecològics o sanitaris: envasos plàstic o begudes ensucrades

Quins serveis es presten al sector públic?

1. Seguretat social, sanitat, educació, serveis socials, habitatge
2. Defensa, policia i justícia
3. Vies de comunicació i transport
4. Cultura, esports, etc
5. Serveis municipals: enllumenat, neteja viària, recollida i tractament de residus, clavegueram

Com s’estructura el sector públic?

1. Model de govern unitari: un únic poder central
2. Model de govern federal: dos nivells sobirans de poder (i el govern local supeditat al poder regional).
3. Model descentralitzat o autonòmic: un poder sobirà, que es pot descentralitzar, però també retreure’s.

Com s’estructura el finançament en el sector públic?

1. Govern central: impostos; taxes i preus, residualment.
2. Governs autonòmics: impostos; participació en impostos estatals; impostos propis; transferències o subvencions del govern central; i taxes i preus, residualment.
3. Governs municipals: impostos, transferències i subvencions; i taxes i preus, de forma notable.

Poder polític i impostos

1. Distinció prèvia:
   1. Poder regular un impost:
      1. poder per crear i definir les bases d’un impost,
      2. poder per regular els tipus de gravamen,
      3. poder per establir deduccions o bonificacions
   2. Poder per apropiar-se i gastar els ingressos impositius
   3. Poder per administrar (liquidar, recaptar i inspeccionar) un impost
2. Què dona poder polític?
   1. Crear o regular un impost en major o menor grau
   2. Regular un impost de gran recaptació, i amb creixement automàtic
   3. Regular un impost de gran impacte redistributiu
   4. Disposar de subvencions incondicionades, amb llibertat per gastar
   5. Tenir poder per demanar préstecs i endeutar-se

Com ha de ser un finançament just?

1. Alternatives:
   1. Un sistema on tothom contribueixi igual: taxes del mateix valor en xifres absolutes
   2. Un sistema on tothom contribueixi pel que rep, com a usuari de determinats serveis: taxes i preus segons el nivell de consum individual o familiar.
   3. Un sistema on tothom contribueix fent el mateix sacrifici econòmic, en relació a la seva renda (i riquesa): impostos.
2. Els sistemes b) i c) són combinables i compatibles: taxes i preus amb bonificacions segons renda.

Per què tenen tanta mala fama els impostos?

1. Perquè no associem prou els impostos amb el finançament dels serveis públics
2. Perquè utilitzem la paraula “impost” (com els jueus anomenaven els tributs dels dominadors romans) i no la de “contribucions” (que els jueus anomenaven els tributs per finançar els seus serveis a Judea).
3. Perquè es magnifiquen les ineficiències de la despesa pública o la corrupció, o es creu que no s’hi posa prou mesures per corregir-ho.
4. Perquè el que paguem en cada impost no té cap relació ni dona drets individuals per a cada servei: el que paguem depèn del que guanyem, consumim o posseïm, però no depèn del que tenim dret a rebre en educació, sanitat, serveis socials, etc. (Aquesta relació només existeix en les taxes i preus per serveis).
5. Perquè els poders econòmics influeixen en els mitjans al seu favor, és a dir en la crítica constant de les imperfeccions dels impostos.
6. Perquè no es fa prou pedagogia:
   1. No s’explica de forma planera la bondat dels impostos: el perquè serveixen
   2. No s’explica l’elevat cost dels serveis públics, que requereixen molts impostos. (S’ha perdut la factura que es donava, a tall d’informació, al sortir d’una intervenció a l’hospital).
   3. No s’explica que, de mitjana, el 35% dels nostres ingressos se’n van en impostos. I per les classes mitjanes representa entre el 40 i 50%.
      1. Si paguem en IRPF: 30% >> de 100€ en restem 30, i queden 70€ per consumir.
      2. Si paguem IVA: 20% >> de 70€ en restem 14, i queden 56€ per comprar productes.
      3. Si, a més, paguem impostos especials sobre gasolina, tabac, alcohol i electricitat: segurament 5€ més se’n van en impostos i ens queden 50€, o menys, per consumir (o estalviar!)
   4. No s’explica el sentit d’existir d’impostos impopulars: impost sobre successions i donacions, Impost sobre Patrimoni i Plusvàlua. (Deixem que ho expliquin els gestors i assessors fiscals que volen quedar bé amb els seus clients i diuen pestes dels impostos, als despatxos i a la premsa).
   5. S’eliminen alegrement tarifes dels peatges i del transport públic (com si hi hagués barra lliure!) i es perd recaptació i es creen desigualtats, i no s’explica el per què, ni quina solució de futur s’adoptarà.

El paper de les administracions municipals

1. La prestació i el finançament de serveis a nivell municipal permet visualitzar-ho i entendre-ho tot molt més:
   1. Es veu el comportament dels polítics locals, que sovint coneixem de tota la vida
   2. Es veu la qualitat i quantitat dels serveis prestats a les famílies i veïns
   3. Permet entendre les diferents formes de finançament, basades en l’IBI, i en les taxes i preus
   4. Permet entendre les bonificacions que es puguin fer als impostos, a les taxes i als preus
2. Cal pedagogia. Com fer-la?
   1. Fer pedagogia als Plens i retransmetre’ls.
   2. Explicar cada any de forma planera per escrit els impostos i les taxes i els seus canvis. Tothom té dret a rebre amb el màxim detall a casa (no només els que no domicilien l’impost) els detalls i càlculs de l’IBI.
   3. Explicar les bonificacions a que es pot tenir dret en impostos com l’IBI o en taxes i preus pels serveis municipals
   4. Com exercici de comprensió, relacionar determinades despeses amb els impostos que paga tothom. Per exemple, el cost de l’enllumenat (o l’escola de música, o les subvencions a les entitats esportives i les entitats culturals) representa el X% de l’IBI que es paga al municipi.

Reflexions finals

1. L’Administració municipal és com l’administració d’una gran família: si no hi ha ingressos no hi pot haver despeses; i no es pot estirar més el braç que la màniga.
2. Els polítics locals i els empleats públics haurien de vetllar i gestionar els ingressos dels impostos com si fossin les contribucions dels amics, que confien a un de la colla perquè administri els diners amb molta cura i amb sentit d’estalvi. Cal que siguin transparents, ja que això els ajudarà a ser honestos.